Autòdrom de Terramar

Es tracta d’una operació urbanística d’alt impacte sobre l’entorn natural del conjunt de la comarca

L’activitat central del projecte de l’autòdrom està relacionada amb el món eqüestre, amb la pretensió d’establir un centre d’esdeveniments que aculli competicions i exhibicions dins el circuit de la Federació Eqüestre Internacional. Acompanyant aquesta activitat central, tal com reconeixen els promotors, es pretén complementar l’activitat amb sdeveniments del món del motor, seminaris, congressos i fires, un complex hoteler de 4 estrelles amb més de 250 places, accessos per un trànsit molt elevat i aparcaments per més de 1500 vehicles. Un macroprojecte, sense dubte, d’una dimensió molt superior al que el planejament urbanístic preveia i el que possiblement el municipi i l’entorn requereix. Es tracta doncs d’una proposta que pretén urbanitzar (d’una forma més o menys agressiva) terrenys que tenen una importància i un destí natural i agrícola. La presència, encara que temporal, de fins a 2400 cavalls implica una generació de residus molt gran a la que ni els promotors ni les administracions han donat gaire importància. A més, requerirà grans superfícies d’aparcament per acollir el tipus de transport principal dels cavalls, com són camions, així com un sostre de quadres de més de 12000 m².

Preservar un espai d’alt valor ecològic i natural enfront del model turístic devastador

L’afectació d’una àrea important de sòl no urbanitzable i d’especial protecció, situada fora del mateix circuit (amb la instal·lació d’un complex hoteler, quadres per cavalls i de terrasses polivalents amb ús d’aparcament) trencarà amb el corredor biològic de la Riera de Ribes que uneix el Parc del Garraf amb l’espai dels Colls i Miralpeix. Tot això, tenint en compte que es tracta d’espais PEIN (Pla Especial d’Interès Natural) i que forma part de la Xarxa Natura 2000 (que el situa com un espai d’importància comunitària i d’especial protecció per les aus). Evitar la destrucció d’espais agraris i d’interès natural; frenar la cimentació de més superfícies i l’extensió urbana innecessària motivada per interessos especulatius; protegir els rius i les aigües freàtiques; racionalitzar la captació d’aigua per a usos humans; protegir flora i fauna; impulsar l’estimació del medi natural, el seu respecte, el seu coneixement, etc.: vet aquí una llista incompleta de la gran tasca de la sostenibilitat territorial, que és part essencial de la lluita per a un món més habitable i per una relació més harmoniosa amb el medi natural.

Abigail Garrido & Damià Calvet: les promeses, les presses, la participació i l’estat d’alarma

Un dels focus de polèmica del Projecte ha estat la seva tramitació administrativa. Des d’un primer moment, tant l’Ajuntament dirigit per l’alcaldessa Abigail Garrido, com el Departament de Territori i Sostenibilitat comandat per Damià Calvet, s’han abocat a estendre la catifa vermella a un procediment d’entrada complex. Una operació d’enginyeria administrativa urbanística, que hauria permès saltar-se processos, tràmits, terminis i obligacions. Trossejat i avançant en paral·lel, els diferents processos han esquivat la seva visió de conjunt, la seva valoració com un tot i, el que és més greu, l’opinió i participació ciutadana que una operació d’aquesta envergadura requeria. S’han escurçat en diverses ocasions els períodes d’exposició pública i d’al·legacions, s’han obviat requeriments legals i s’han comés errors en la tramitació que podrien posar en dubte la validesa de tot el procés, justificant la seva judicialització via contenciós administratiu.

La Plataforma Verda de l’Autòdrom aglutina entitats, organitzacions, així com a la ciutadania en el rebuig a aquest projecte, que qualifiquen d’especulatiu i que afectarà a l’entorn natural i patrimonial de l’Autòdrom.

Creada per organitzacions de l’àmbit ecologista i polític de la comarca ha encapçalat la denúncia dels elements més negatius d’aquest macroprojecte, duent a terme mobilitzacions i actes per la conscienciació ciutadana i per mostrar el rebuig social, així com presentant mocions i propostes a les administracions implicades. Cal destacar la recollida de més de 15000 signatures per demanar l’aturada del projecte presentades tant a l’Ajuntament com al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que malgrat sembla que fins a la data han estat ignorades, clarifica que el rebuig al macroprojecte entre la ciutadania hi és i seguirà essent.