El recurs s’ha presentat al Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona i va en paral·lel, al primer contenciós presentat per les mateixes formacions polítiques contra la modificació puntual del PGOU de Sant Pere de Ribes en l’àmbit de l’Autòdrom Terramar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que està pendent de sentència.
Les pretensions de les candidatures municipalistes del Garraf en aquest nou recurs administratiu inclouen:
Declarar la nul·litat de l’Acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes pel qual es va aprovar definitivament el Projecte d’Urbanització de l’Autòdrom de Terramar.
Declarar la contrarietat a Dret del Projecte d’Urbanització per diversos motius, com afectar terrenys inundables, terrenys amb pendents superiors al 20%, insuficient avaluació ambiental, entre d’altres.
La impugnació indirecta del planejament, afectant la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Sant Pere de Ribes, basant-se en diverses irregularitats, com la modificació d’espais lliures i zones verdes sense seguir procediments legals, infracció de normatives sobre terrenys forestals, afectació a espais protegits i a la Xarxa Europea Natura 2000, entre d’altres.
Les formacions polítiques declaren en el contenciós la importància de la seva acció pública en defensa dels interessos de la ciutadania afectada i la seva legitimació, com a representants d’interessos legítims col·lectius, per impugnar el projecte de l’Autòdrom de Terramar.
Es preveu que el procés judicial continuarà amb la sol·licitud d’expedient administratiu i l’emplaçament als interessats, amb l’esperança d’aconseguir la nul·litat de l’acte administratiu impugnat i protegir els interessos ambientals i comunitaris de la zona. En cas que els promotors iniciïn les obres d’urbanització, les formacions polítiques demandants podran presentar mesures cautelars per aturar-les fins a resolució definitiva.
L’advocat que representa a les tres formacions municipalistes és el mateix que en el primer contenciós: Eduard de Ribot, que està especialitzat en dret administratiu, urbanisme, medi ambient i patrimoni cultural i amb més de vint-i-cinc anys d’experiència en dret urbanístic.
