HUB de Vallcarca

La intenció real és especular de nou. L’empresa constructora realitza diverses piruetes argumentals per a justificar el projecte, al voltant de conceptes idolatrats actualment pels polítics com “tecnologia”, “medi ambient” i “ocupació”. En realitat, el projecte únicament busca generar milions d’euros en dividends per a l’empresa, amb una macrourbanització turística de luxe.

La resta són excuses ridícules. No té cap sentit de crear un nou “campus tecnològic” a Sitges, quan als dos municipis adjacents ja hi ha actualment veritables campus d’alta tecnologia consolidats (Parc Mediterrani de la Tecnologia – UPC a Castelldefels i Campus de l’Escola Politècnica a Vilanova i la Geltrú), els quals es troben infrautilitzats respecte de la seva capacitat real. Res no justifica crear un nou recinte, al bell mig d’un paratge protegit com és el Massís del Garraf.

Vallcarca, una ferida que cal curar. Tot i els seus innegables valors naturals, el territori paga el preu d’estar just al pati del darrere de Barcelona.

La proposta de FCC és un nou “pelotazo” urbanístic de manual per rendibilitzar una activitat econòmica alternativa a la de la cimentera.

Qui ha passat alguna vegada per Vallcarca en coneix bé les característiques: una vall encaixonada entre muntanyes, inaccessible excepte per la carretera C31 (costes del Garraf), en un indret allunyat de qualsevol altre nucli urbà. És el pitjor lloc possible per a plantejar un projecte així, que tindria uns aspectes ambientals crítics totalment insuperables:

• Habitatges en un entorn sense serveis, equipaments ni accés a la resta del municipi de Sitges. Probablement, el que es planteja sense dir-ho és que serien apartaments turístics, amb zero valor social per al municipi de Sitges ni per al país.
• Greus problemes en relació a l’aigua: amb el canvi climàtic cada cop hi ha menys disponibilitat d’aigua potable per a usos domèstics, molt menys per a usos turístics en un entorn àrid i incomunicat. Així mateix, la gestió de les aigües residuals també seria un problema majúscul.
• La mobilitat es realitzaria bàsicament en vehicle privat, atès que no hi ha cap pla d’ADIF de recuperar la vella estació de ferrocarril. Una carretera ja saturada com la C31, col·lapsaria encara més.
• Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle: a les emissions associades a la construcció del macrocomplex, s’hi afegir en les derivades de la mobilitat i les activitats turístiques.
• Insostenibilitat global: en un escenari d’escassedat energètica, de pic del petroli, i d’escassedat cada cop més gran de materials rars, plantejar un nou projecte vinculat a tecnologies totalment dependents d’una globalització que comença a fer aigües és una garantia de fracàs.
• Risc extrem d’incendi en un entorn sense escapatòria: resulta francament obscè plantejar un projecte com aquest en un indret com Vallcarca. El sector està rodejat de boscos, en un entorn mediterrani força sec a l’estiu, que han patit grans incendis forestals històricament (només cal recordar els grans incendis del 1984 i el 1994). Una urbanització en un indret comunicat per una sola carretera (de baixa capacitat) és un sense sentit en l’escenari de canvi climàtic i de macroincendis de sisena generació. El potencial risc d’una urbanització en aquest entorn és totalment inassumible, des d’un aspecte ja de seguretat de les persones.

Els promotors esperen fer un gran negoci tot enlluernant els governants locals i la ciutadania en general.