#GarrafEnVenda
El Garraf està immers en el procés de gentrificació, iniciat a l’àrea metropolita, estes a tots els nostres barris i que ara ja afecta a tota la comarca.
El Garraf és bonic… només si el pots pagar!
Aquest espai web és una aportació de les CUP’S de la comarca d’El Garraf al debat de quin model de comarca i municipis volem per viure-hi.
Ens cal un debat obert i públic per poder definir i concretar el model urbanístic que volem consolidar per als propers anys a la nostra comarca d’El Garraf. Un debat en el que veïns i veïnes, associacions, organitzacions sindicals polítiques i econòmiques i les institucions tinguin un paper important. Ens cal entre altres qüestions d’interès, saber si el creixement en plans urbanístics, per atraure més població, és legítim amb les conseqüències que comporta: destrucció de medi natural, zones agrícoles i de bosc. Aquesta aposta depredadora per la nostra comarca ja fa masses anys que dura, cal un replantejament i allunyar-nos de del que fins ara, els diferents govern municipals han estat practicant. La realitat que tenim ara i avui, a nivell mundial el Canvi climàtic i la sensibilització pels seus efectes entre la població, son consensos socials que justifiquen un canvi alhora de decidir nous plans urbanístics. Els governs municipals tenen una responsabilitat de governar no solament per la majoria de la població sinó també pels interessos comunitaris. Hem de situar, doncs, en el centre de les polítiques municipals i comarcal criteris de sostenibilitat, de lluita contra el canvi climàtic, de defensa i protecció del nostre medi i entorn natural i de planificació del desenvolupament urbanístic. Criteris socials, ecològics i econòmics no depredadors.
Des les eleccions municipals, aquest més de maig en farà 1 any, tots els govern dels diferents municipis d’El Garraf han presentat projectes urbanístics expansius, i el model sempre és el mateix: urbanitzar nous sectors, fins ara destinats a l’agricultura o de bosc i fer-hi construcció i toxo. El mateix model que ens va portar a la crisis del 2008.
Aquest procés de gentrificació en el que estem evocats, provoca entre d’altres coses que famílies i persones amb rendes més baixes, monoparentals, persones que viuen soles, joves, gent gran, persones migrades tinguin cada vegada més dificultat per mantenir vivenda pagar lloguer o accés a la compra pels preus desorbitats.
Són moltes les veus i les raons que ens porten a creure que la formula de créixer i construint no abaixa els preus de l’habitatge. El mercat per si sol, solament regula els interessos de pocs per sobre de la necessitat de la majoria. Creiem d’un cinisme preocupant la posició presa per part dels diferents govern municipals, fer escollir als veïns i veïnes entre tenir una habitatge o protegir i cuidar el medi i entorn natural. Ja que la principal excusa per urbanitzar sempre és tenir la falta d’habitatge.
Des de les CUP’s d’El Garraf posem en qüestió l’argumentació defensada per alguns partits polítics, grups immobiliaris i sectors especulatius en la que se’ns vol fer creure que la baixada de preus de l’habitatge ve determinada per una política de creixement i expansió urbanística. La realitat, ens diu tot el contrari. Ens mostra un efecte negatiu pel que fa al preu de l’habitatge, trinxant la comarca, conduint-nos en els propers anys en un gran àrea residencial de continuo urbà a base de ciment i carretera, sense aturador ni possibilitat de reforma en un futur. Ens estan hipotecant el nostre entorn, els nostres pobles, municipis i ciutats. Sense debat públic, participació veïnal i amb visió localista, creiem que hi ha una competència dels diferents governs municipals amb el PSC i Junts al cap davant, que pugnen per atraure el millor projecte mediàtic, amb un rerefons especulatiu i lligat a una economia eminentment enfocada al turisme i atraure població amb un alt poder adquisitiu.
Igual que quixot veia gegants on només hi havia molins, vivim governats per alcaldes i alcaldesses que veuen habitatge basat en el creixement urbanístic expansiu blanquejant els interessos de propietaris i constructores.
Els ajuntaments tenen capacitat d’incidir sobre quins models de pobles, municipis i ciutats vivim, per mitja de l’urbanisme. Donades les característiques de la nostra comarca, més de 160.000 habitants, i la proximitat de les poblacions i nuclis urbans haurien de pensar-se i debatre els plans urbanístics municipals també amb una mirada comarcal. Des del pla urbanístic de Vallcarca a Sitges, passant pels projectes especulatius de l’Autòdrom de Terramar i Can Jove a Ribes, l’Ortoll i l’Eixample Nord de Vilanova fins poligon de Cubelles. Tots els governs que ara tenim al Garraf (Sitges: govern d’ERC+ SGI + Comuns, Olivella: Majoria del PSC, Sant Pere de Ribes: Majoria del PSC, Canyelles: Majoria de Junts, Cubelles: govern del PSC + En Comu podem + CM. I Vilanova i la Geltrú: govern del PSC + Comuns) preveuen un creixement en sol urbà i habitants, pràcticament augmentant en més de 60.000 habitants a tota la comarca. Governs d’uns teòrics colors polítics diferents, utilitzant les mateixes receptes. Alternatives pel foment de l’habitatge sense haver de malmetre l’entorn on vivim n’hi ha. Però ha de ser un conjunt de mesures i d’iniciatives aplicades segons cada realitat local i situació. Créixer i densificar en aquelles zones que ja estan urbanitzades i tenen un baixa densitat de població i no obrir nous espais naturals al procés d’urbanització expansiva ni especulativa.
La realitat és molt més tossuda. Des de les CUP’s d’El Garraf apostem pel debat i la reflexió cap a un consens que ens allunyi del camí, sense retorn, cap al col·lapse ecològic, la massificació i la gentrificació de la nostra comarca i garanteixi el dret de totes a poder viure al Garraf i un futur d’esperança col·lectiva.
