L’Eixample Nord
vilanova i la geltrú
IMPACTES DEL MACROPROJECTE
20 anys
De tramitacions administratives per tirar endavant el projecte
20% de creixement
Desenvolupar aquest projecte implicarà un creixement de població del 20%
20.000 nous habitants
Amb el ple desenvolupament de l’Eixample Nord, la població de Vilanova passarà de 60.000 a 80.000 habitants.
3.000 habitatges buits
A Vilanova i la Geltrú que podrien ser l'alternativa a aquest nou desenvolupament.
El cas de l’Eixample Nord ja fa temps que cueja en la política municipal vilanovina. Ens hem de remuntar al 2006, amb la signatura d’un conveni entre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, l’Ajuntament, l’INCASOL i la constructora Subirats Berenguer.
El per què d’aquest conveni? Assegurar la permuta dels drets d’edificació de la Platja Llarga, propietat de l’empresa constructora, que passaria de poder edificar en un dels pocs espais verges que encara queden al litoral català a fer-ho en un sector conegut tradicionalment com a Soterrània i rebatejat, després, com a Eixample Nord.
Han passat gairebé 20 anys però els esforços per part de la totalitat de grups polítics presents a l’Ajuntament, amb excepció de SOM Vng i la CUP, sempre han anat en la direcció de tirar endavant el projecte. A partir del 2016 s’aprova una reparcelació del sector, […] oblidar que pocs anys després ens ofegà l’explosió de la bombolla immobiliària, deixant-nos zones a mig construir i solars que han mutat en abocadors descontrolats. Per altra banda, cada govern ha volgut disfressar la implementació de l’expansió amb la consecució de millores per la ciutadania; millores que tenen altres fórmules per dur-se a terme.
El macrojecte de l’Eixample Nord és el més gran que contempla la ciutat, després de la immensa edificació que va suposar la Pirelli.
En dades, si el 2015 Vilanova i la Geltrú comptava amb poc més de 62.000 habitants, segons la previsió s’esperaria arribar als 80.000 amb el ple desenvolupament de l’Eixample Nord. Tanmateix, el 2024, la població del darrer cens és de 70.556 habitants, fet que suposaria acostar-se, o sobrepassar, els 100.000 habitants quan el macroprojecte estigui totalment desenvolupat.La idea, doncs, és crear una nova centralitat municipal, quan encara hi ha una important manca d’equipaments i serveis a les zones menys cèntriques.
Si bé el projecte compta també amb el desenvolupament d’una àrea industrial, aquesta està supeditada al desenvolupament i comercialització dels habitatges. Un nou hospital o blocs de pisos socials és l’argument que més es fa servir, però no oblidem que construir nous equipaments vol dir mantenir-los amb qualitat.A hores d’ara, Vlanova i la Geltrú compta amb més de 3000 habitatges buits, sense gairebé oferta de pisos de protecció oficial.
Els diversos governs han lligat habitatges socials al desenvolupament del pla, però la realitat és que els darrers 10 anys no s’ha invertit en habitatge social des de l’Ajuntament.“Aturem l’Eixample Nord” és una plataforma ciutadana que es va formar amb l’objectiu de frenar el projecte urbanístic conegut com a Eixample Nord; va nèixer a principis de 2015, sent una de les seves accions inicials la recollida de signatures per exigir una audiència pública sobre l’Eixample Nord.
La preocupació estava clara: hi mancava informació i el veïnat volia un debat públic. Tant per l’afectació als horts i terrenys naturals de la zona (també coneguda com a Soterrània), com per la preocupació del creixement desmesurat i els especuladors immobiliaris que de ben segur en treurien profit d’aquest macro-projecte, de seguida el debat va irrompre en l’esfera pública. Ara farà gairebé una dècada, aquesta plataforma va engegar una campanya que deia NO als barris fantasma, emprant d’imatge una paròdia dels “Cazafantasmas”.
